Manifest sobre els drets del nen i la nena

Ara fa 55 anys l’Assemblea General de les Nacions Unides va recomanar a través de la resolució 836 (IX) que tots els països instituïssin el Dia Universal del Nen i de la Nena, amb l’objectiu de recordar, com a mínim un cop a l’any, que cal destinar esforços per promoure el benestar dels nens del mon.

Han transcorregut molts anys, i ben entrat el segle XXI moltes de les promeses de la modernitat (igualtat, declaracions de drets humans, llibertat, etc.) segueixen sense complir-se. A tall d’exemple, encara hi ha molts nens que no tenen una infància feliç i no poden gaudir dels drets i llibertats recollits en la Declaració dels Drets del Nen (1959) i en la Convenció sobre Drets del Nen (1989). Més concretament, avui fa vint anys de la firma de la Convenció a través de la qual hem aconseguit alguns avenços, com la reducció de la mortalitat infantil, però encara hi ha molts menors en situació de pobresa, violència o tractes inhumans.

És per això, que avui que commemorem el Dia Internacional dels nens i nenes, cal denunciar:

1.- Totes les formes de treball infantil. Es calcula que en tot el mon hi ha 158 milions de nens i nenes de 5 a 14 anys que treballen en condicions de perill. A l’Àfrica subsahariana, la situació és molt preocupant, ja que un de cada tres nens treballa (aproximadament uns 69 milions de nens i nenes). El treball interfereix en l’educació dels nens i nenes i impedeix que tinguin una infància feliç.

2.- La utilització de nens i nenes en situacions d’emergència i conflicte armat. En els últims deu anys, dos milions de nens i nenes han mort com a conseqüència directa de conflictes armats, i s’estima que més de 20 milions han tingut que abandonar les seves vivendes per culpa de conflictes armats i violacions de drets humans. Tot i que en 2002 va entrar en vigor el Protocol relatiu a la participació dels nens en els conflictes armats que prohibeix als estats utilitzar menors de 18 anys en enfrontaments armats, aquest ha estat incomplert de manera reiterada.

Serveixi de denúncia a aquesta pràctica, el vídeo de la JSC Vallès Occidental que podeu veure seguint l’enllaç que segueix l’explicació.

http://www.youtube.com/watch?v=YrgMjqstOJk

3.- La mutilació/ablació genital femenina. Aquesta compren totes les practiques consistents en l’extirpació total o parcial dels genitals externs de les nenes, les quals patiran problemes de salut irreversibles al llarg de la seva vida. Setanta milions de nenes i dones actualment en vida han estat sotmeses a la mutilació/ablació genital femenina a l’Àfrica i el Iemen. Aquesta és una pràctica que atenta contra els drets fonamentals de les nenes, en tant que suposa una tortura, un tracte cruel, inhumà i degradant que afecta a la salut de les mateixes.

Tenim instruments jurídics internacionals que prohibeixen aquestes practiques i reconeixen els drets dels nens i nenes a ser protegits, a poder participar de la societat, a la supervivència i al seu desenvolupament.

Des de la Joventut Socialista de les Comarques Gironines defensem la creació de mecanismes de control per evitar aquestes situacions, establint alhora un sever mecanisme de sancions per aquells estats que l’incompleixin. Cal acabar amb aquests tractes inhumans envers els nens i nenes, i això només és possible si seguim reivindicant l’eficàcia imperativa d’algunes normes internacionals, com la declaració de drets humans i la convenció dels drets dels nens.

Reformar per avançar*

En aquests darrers mesos, a mesura que anaven sorgint informacions diverses sobre el possible contingut de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, s'ha generat un debat constitucional entorn la legitimitat moral del veredicte independentment de quin sigui el seu contingut, i fins a quin punt és lògic que un tribunal, que no representa la voluntat popular, pugui canviar allò que ha ratificat el poble de manera directa.

És lògica l'expectació i la importància que es dóna a aquesta sentència, però resulta estrany la rapidesa amb la qual el sofert i guanyat a pols nou model de finançament ha desaparegut de l'agenda pública. Aquest model és una eina idònia per Catalunya perquè conté tots els mecanismes necessaris per al seu progrés i desenvolupament, i més concretament, suposarà increment progressiu, de 2.200 milions d'euros aquest any, i segons les previsions establertes l'any 2012 arribarà als 3.800 milions d'euros. Des del socialisme tenim clar que és l'hora d'aprofitar aquest moment per afirmar-nos i dedicar-nos a governar desplegant al màxim el nou Estatut d'Autonomia, en lloc de preocupar-nos preventivament per una sentència a la qual, a dia d'avui, ja li han posat moltes dates sense gaire encert.

No obstant això, aquest és també un moment propici per fer una reflexió emmarcada en el debat constitucional sobre una possible futura reforma constitucional. Comparteixo que el Tribunal Constitucional (TC) és un òrgan necessari, com a intèrpret suprem dels preceptes constitucionals i garant de l'estat de Dret, ara bé, en la regulació legal del mateix, articles 159 a 165 de la Constitució i Llei Orgànica del Tribunal Constitucional (LOTC), sembla que no es va tenir en compte la possible contradicció en què incorre aquest òrgan quan se li permet valorar el contingut dels Estatuts d'Autonomia que han estat aprovats per les corts generals essent objecte de les màximes garanties constitucionals (igual que les lleis orgàniques, amb la doble volta a les corts) i que en última instància han estat ratificats pel poble en referèndums. Al cap i a la fi, la Constitució de 1978 i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya són fills de la mateixa voluntat popular, i sembla obvi que cap tribunal hauria de poder qüestionar-la.

Independentment de quin sigui el resultat de la sentència, calen reformes per tal de suprimir la possibilitat que un tribunal pugui modificar el contingut dels Estatuts d'Autonomia que han estats confirmats per una veu indiscutible i incontestable: la veu de la ciutadania, la mateixa veu de la qual emana la Constitució.

Existeixen dues vies per tal d'evitar aquesta contradicció. La més fàcil seria reformar la LOTC, obligant el TC a un control de constitucionalitat d'ofici de tota reforma estatutària abans de sotmetre-la a referèndum. No faria falta ni tocar la Constitució, ja que aquest control preventiu tindria força de cosa jutjada i impediria que es poguessin presentar recursos. En tot cas, caldria suprimir la possibilitat de presentar una qüestió d'inconstitucionalitat contra un Estatut, i retocant la LOTC en faríem prou en la mesura que l'art. 163 de la Constitució es remet a la llei. L'altra via, la més complicada, suposaria modificar la nostra norma magna, reformant l'article 161.1.a de la Constitució en el sentit d'exceptuar els Estatuts de les lleis o normes amb rang de llei que poden ser objecte del control de constitucionalitat per part del TC.

*Article publicat al Diari de Girona el dissabte 10 d'octubre de 2009.

III ESCOLA DE FORMACIÓ JUST CASERO

Aquesta vegada l'escola girarà entorn de l'educació: la L.E.C. i la implantació del procés del Bolonya. Com sempre, s'ha volgut donar un paper rellevant a la militància amb la introducció del format taula rodona més debat. Comptarem amb la presència d’importants líders polítics, acadèmics i del món associatiu amb els que podrem debatre i intercanviar opinions des de la proximitat.

En breu publicarem el programa complert de l'escola.

Girona, temps de flors

Aquest passat cap de setmana ha començat el Girona temps de flors, que és un excel·lent i emotiu esdeveniment social, segurament, un dels més rellevants a la ciutat. És per això que us convido a visitar Girona. Novament el Barri Vell acollirà un extraordinari repertori d'expressions artístiques de gran qualitat i durant uns dies la nostra vida quotidiana girarà emotivament a l'entorn de les flors. Dins aquest diàleg de natura i cultura podrem gaudir també aquest any de la tercera edició del Land Art. El Parc de la Devesa acollirà diferents intervencions artístiques encaminades a reclamar l'atenció dels visitants tot caminant plaentment per aquest gran entorn natural.

Aquí podeu seguir la programació.