La desconfiança i el pavelló de la Devesa*

Ningú dubta de l’existència d’una creixent desconfiança en la nostra societat, i no només faig referència a la relació entre la ciutadania i la política. Pel que fa a aquesta última, en els darrers temps les enquestes revelen una desafecció generalitzada envers la política. Un dels últims informes del Centre d’Estudis d’Opinió que s’ha publicat (índex de la satisfacció política a Catalunya núm. 9) ens adverteix que un 60% dels catalans se senten políticament insatisfets i que no confien en els polítics. En tot cas, cal no interpretar incorrectament aquesta desconfiança, la qual no suposa una crisi de la democràcia sinó una nova etapa del seu assentament. En altres paraules, la desconfiança no equival a indiferència (i sinó, vegeu la multitud d’opinions envers la construcció o no del pavelló a la Devesa). La democràcia, en el nostre país es va configurar com un sistema de confiança limitada i revocable (cada quatre anys, a molt tardar), i la desconfiança actual respon a la lògica transformació d’una societat que ha eliminat el dramatisme i l’heroïcitat d’altres temps. Per tant, que els polítics o els partits no ens agradin no suposa un rebuig al sistema democràtic.

Tanmateix, també és cert que la societat del Segle XXI prefereix la conservació d’allò que ja existeix a la revolució o a la utopia, això és, les propostes a les afirmacions i els punts de vista als judicis. En tot cas, algú ha de jutjar i decidir. A més, en les senyals que regulen el tràfic de la nostra societat només s’adverteix contra el perill de l’entusiasme desmesurat, i com bé apunta Daniel Innerarity, quelcom no funciona correctament en una societat quan el “t’estimo” es converteix en un “anem a veure si això funciona”.

Aquesta preferència de la nostra societat per la conservació s’ha manifestat a través de diferents opinions opositores, que no totes, a la construcció del pavelló de la devesa. No puc estar d’acord amb la conservació d’allò que és pot millorar i crec, sincerament, que cal potenciar l’ús esportiu ja existent a la devesa (piscines d´estiu, espai de vòlei sorra, frontó, 3 pistes de tennis de terra batuda i la pista poliesportiva coberta) millorant les instal·lacions o equipaments esportius gràcies a la construcció d’un nou pavelló, això sí, tenint en compte que aquest es situaria al costat de la zona esportiva ja existent, on hi havia l’hípica i on no afectaria ni faria desaparèixer un sol arbre. A més, aquest pavelló satisfarà les necessitats de la nostra ciutat que estan recollides en els informes i estudis del Pla Director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya (PIEC) i del Mapa d’instal·lacions esportives municipals (MIEM) i oferirà als veïns del barri Devesa-Güell i també als de la zona del Mercadal la possibilitat de desenvolupar activitats esportives de lleure, salut, escolars, etc. És per això que crec que la resposta a la construcció del nou pavelló de la Devesa ha de ser positiva, això és, una afirmació en una societat sense confiança.

Finalment, celebro l’iniciativa de l’Ajuntament de redactar un pla d’usos i activitats de la Devesa, d’acord amb allò que s’estableix en l’acord del Pla de Mandat 2007-2011 entre les tres forces que formen part de l’equip de Govern del Consistori. Sense dubte, aquest pla serà fruit de la participació ciutadana, i permetrà que a més de preservar i conservar aquest gran parc urbà de la Devesa (tal i com s’ha fet fins ara) es potenciïn aquells aspectes que poden millorar la seva qualitat, imatge i usos. Precisament, una de les maneres a través de la qual la societat opina sobre la política és a través de la participació o interès en la cosa pública. Un exemple més, que la desafecció de la que parlava al principi de l’article fa referència als polítics i no al sistema.

*Article publicat al Diari de Girona el 11 d'abril de 2008.

LA GIRONA OPTIMISTA (7). TAIALÀ, FIGUERES, STA. EUGÈNIA I LES DONES OPTIMISTES!

Avui us adjunto les imatges més rellevants d’aquests quatre actes i al final de tot, un vídeo de la clausura de l'acte de les dones, que va realitzar l'Àlex Sáez. Imatges del dia a dia de la campanya en el barri de Taialà, amb els joves a Figueres, en el barri de Santa Eugènia i amb l'acte del dia de la dona (que és el proper dissabte dia 8 de març).

LA GIRONA OPTIMISTA (6). ELS JOVES, EN POSITIU!

Avui us adjunto una foto de l'Agrupació del Gironès i un article que vaig escriure jo mateix i que va sortir publicat ahir al Diari de Girona. Des d'aquí, agrair sincerament al Jordi Xargayo que l'hagi publicat amb tanta rapidesa.

Balanç i propostes joves*

És ben cert que en innumerables ocasions els programes electorals i els balanços de gestió de govern no arriben als joves, i per això considero interessant reproduir les principals propostes de la Joventut Socialista en matèria de joventut i fer una mica de balanç del que s'ha fet pels joves en aquesta última legislatura.

Amb el govern de Zapatero, en 4 anys s'han creat 21 espais per la Creació Jove, s'han posat en funcionament 160 oficines d'emancipació jove, s'ha doblat el pressupost per als joves cooperants, s'ha firmat el Pacte Europeu per la Joventut i la Convenció Iberoamericana dels Joves, s'han donat per primera vegada premis per a tesis doctorals (14.000 € el 2008), s'ha posat en marxa un pla de vivenda amb el qual s'han donat 51.500 ajudes per l'adquisició de vivendes utilitzades, 700.000 famílies s'han beneficiat en 2008 de la deducció fiscal del lloguer i amb el programa "renta de alquiler joven", s'han beneficiat 361.000 joves amb ajudes per la renta, l'aval i la fiança, s'ha ajudat a les famílies joves amb l'ajuda de 2.500 € per naixement del fill, s'ha creat el permís de paternitat del qual ja s'han beneficiat més de 180.000 persones, s'ha augmentat el pressupost per beques un 80% i el número de beques ha augmentat un 20%, s'ha augmentat la taxa mitjana d'escolarització de menors de 3 anys i, finalment, s'ha promocionat l'associacionisme juvenil augmentant un 18% les subvencions per les associacions juvenils. Les dades demostren quines són les prioritats dels socialistes en joventut, per una banda l'emancipació dels joves essent conscients que la vivenda suposa una necessitat vital per als ciutadans, i per l'altra banda l'ajuda de les famílies joves, dels estudiants i de la participació d'aquests en la societat a través de les associacions.

Encara, però, queda molta feina per fer. L'emancipació dels joves ha de continuar essent una prioritat i per això els socialistes proposem l'elaboració d'un nou Pla Estatal de Vivenda conjuntament amb totes les Administracions i agents del sector, que impulsi la promoció de 1.500.000 noves vivendes protegides en els propers deu anys, 900.000 d'elles destinades a la compra i 600.000 al lloguer, de la mateixa manera que es continuarà potenciant el vigent programa de vivenda de lloguer.

En un altre ordre de casos, proposem la creació del Llibre Blanc de la Joventut en Espanya 2020 que orientarà les estratègies de treball per tota la nova generació de joves i continuarem apostant de forma decidida per l'associacionisme juvenil augmentant els recursos que s'hi destinen.

En matèria de sexualitat, promourem l'accessibilitat als preservatius masculins, femenins i l'anticoncepció d'emergència reduint el preu d'aquests al reduir el tipus impositiu de l'IVA.
Finalment, cal recordar que les polítiques de joventut són transversals, i per tant, que també ens afectaran positivament la resta de projectes socialistes, projectes com el de crear 350.000 nous llocs de treball i incrementar el Salari Mínim Interprofessional fins als 800 €, com l'ampliació del permís de paternitat de dos a quatre setmanes, com l'aprovació d'una Llei d'igualtat de Tracte i contra la Discriminació i com la construcció d'un mínim de 50.000 noves vivendes protegides a Catalunya. També proposem la creació d'una beca-salari per estudiar FP o Batxillerat de la qual es beneficiïn 30.000 joves catalans.

Tanmateix, aquesta legislatura serà la del desplegament de l'Estatut del 2006, a través del qual els catalans obtindrem un nou sistema de finançament que ha de donar resposta als reptes i necessitats de Catalu?nya. Tinguem en compte però, que el 9 de març també ens juguem (a part de les beques, les ajudes als dependents, les ajudes d'emancipació, etc.) el respecte envers l'autonomia de Catalunya i el seu finançament.

*Article publicat al Diari de Girona el dia 29 de febrer de 2008.

LA GIRONA OPTIMISTA (5). Un cafè amb la consellera de treball!

Aquesta mateix tarda, l’agrupació del PSC de Girona (gràcies a la coordinació i treball de la Glòria Plana) ha organitzat un acte amb la Mar Serna, Consellera de Treball de la Generalitat. L’acte ha estat tot un èxit, i hi ha participat un centenar de persones, tant dels àmbits econòmics, socials i polítics.

En la presentació, l'Àlex Sáez ha exposat que el creixement econòmic de la societat espanyola és una realitat “que els socialistes hem combinat amb un increment de les polítiques socials i de la protecció a més capes de la societat” i ha alertat que una hipotètica victòria del PP “posaria en perill aquesta feliç combinació”. Segons Sáez, l´equip econòmic dels populars “no té cap mena de solvència contrastada”.

Per la seva banda, la Consellera de Treball, Mar Serna, ha exposat que el 9-M els catalans “ens juguem molt, i especialment, en els temes d´autogovern”. Ha afirmat que “no hem d´oblidar que el PP no vol l´Estatut, i per això l´ha recorregut al Tribunal Constitucional”. És per això que una segona victòria de Rodríguez Zapatero permetrà un desplegament continuat de l´Estatut. “Serem els garants de més autogovern i de més eines per desenvolupar-nos com a país”, ha dit la Consellera Serna.

A la imatge som en Josep Maria Jofre, la Pepa Celaya, l'Àlex Sáez, la Mar Serna, la Glòria Plana, jo mateix i la Núria Arnay. A l'acte també hi ha assistit la Gemma Martínez, el Roger Casero, la Meli Barbero, l'Ignasi Thió, la Lluïsa Faxedas, en Salvador Vilagran i la Pia Bosch, així com altres membres de l'Agrupació de Girona.